Submarino de Thomas Vinterberg
Per XFantova
L’últim film que he vist m’ha sorprès força i de forma agradable. La Berlinale, encara en en competició en aquests moments, ha presentat un dels films més agosarats tant pel que fa al tema trectat quant a la forma en que presenta la qüestió de la marginalitat. El director parteix d’una història extreta d’una novel·la de força èxit al seu país, Dinamarca, per mostrar els efectes devastadors de la marginalitat social.
La història parteix de la vida de dos germans adolescents i d’un nadó abandonats a la seva sort per part d’una mare alcohòlica. Un fet desgraciat en un context insuperable marcarà la vida dels germans i els portarà a una successió de fets desgraciats en un particular descens als inferns dels protagonistes. Tota aquesta successió de fets truculents ens és contada amb una fredor considerable que transmet a l’espectador una mirada freda i distanciada sobre els fets. En cap cas pretén l’autor l’empatia amb els protagonistes, ans el contrari, va presentant els fets de forma que combina moments de tendresa i de crueltat.
El film, al que costa definir, presenta els fets en forma d’històries paral·leles per tancar el cercle en un final que no és tal i en el que els protagonistes des d’una concepció protestant latent accepten un destí que a totes llums està ja predestinat.
No definiria al film com una obra mestra, però és obvi, que el tractament que fa dels personatges, absolutament descarnat ,ens pretén transmetre una visió diferent i molt allunyada dels nostres pressupòsits sentimentalistes de la tradició llatina i catòlica.
Per a aquells cinèfils que recordin el tractament descarnat dels personatges que feia el director a Celebration (Festen, 1998) la pel·lícula els reconciliarà amb un dels millors exponents de l’anomenat cinema Dogma.
No hi ha contingut relacionat.





En Vinterberg ja és prou reclam. Només falta que l’estrenin a aquest país. Esperem que no passi com amb ‘I’m not there’, del Todd Haynes, una cosa semblant a un biopic d’en Dylan estrenada al món el 2007 i nominada als Oscars del 2008 que aquí s’estrena avui, febrer del 2010.